11.5.16

Konvent's Giocondas photo set



M'agrada molt aquest set de fotos de l'Abel Castells, que és un dels dos fotògrafs acullonants que corren pel Konvent. L'altre és en Jordi Plana, que ja hem vist com se les gasta, també. Aquí un tast de l'ull amb que va veure les 'Algunes possibles Giocondes' i ho va convertir en 'Moltes més possibles Giocondes'.









9.5.16

After Konvent.0 May 2016

Santa Llúcia ens conservi el Konvent Puntzero per molts anys, que és el nostre Macba, Bulli i Moog, junts i millorats. Gràcies pel cap de setmana més intens i luxós de l'any al Pep Espelt, l'Eduard Finestres i tota la tropa d'àngels que els acompanyen fent música celestial.


Vem muntar una petita mostra de 'Cecilismus' de Miroir Noir, en el mateix conjunt de cel·les de monja on havíem presentat fa cinc anys les nostres intervencions. L'Abel també va fotografiar-ho exquisidament..

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.1106331182774197.1073741979.100001919781810&type=3

Prò també vaig presentar-hi 'Algunes possibles Giocondes' i en aquest link les podeu repassar vistes per l'Abel Castells Boixader, que ens en ensenya encara d'altres!! Sempre surts del Konvent amb feina per processar tota la cascada de ressons.

https://www.facebook.com/abel.castellsboixader/media_set?set=a.1104515882955727.1073741976.100001919781810&type=3

Em van agradar molt les altres expos al Konvent. A part de la de Miroir Noir i de la meva amb les Mona Lisses, n'hi havia dues més!... ¡n'havien muntat una a cada planta! En aquests monogràfics a FB es pot intuïr la brutalitat de la proposta de maig, i de la posta en escena, que superava lo habitual al Konvent, que ja és dir.
Em va agradar molt l'expo d'en Gori Mora. Extranyament pintada, exquisidament presentada i instal·lada amb lleugeresa de somni. Super expo i el més oníric dels tres laberints-exposició!

 I en acabat d'inaugurar-les, després d'haver recorregut cada laberint a cada planta i totes les sensacions acumulades, ens vem reunir amb l' Abel Azcona i la performance de les hòsties, a la capella del Konvent. Qui conegui aquesta performance i aquesta capella es farà la idea de la intensitat que va agafar el vespre amb aquest grande finale i experiència quasi mística que va ser tot plegat.

2.5.16

Miroir Noir Cecilismus web gallery

Si voleu fer un cop d'ull a unes quantes de les peces Cecilistes que hi haurà a les properes exposicions, passeu-vos per la galeria Cecilismus, a la web de Miroir Noir. Podeu mirar d'endevinar quina és de qui...
http://www.miroirnoir.org/cecilismus-g25.html

If you want to take a look at some of the pieces that we'll be hanging in those next shows announced below, please take a look at the Cecilismus Gallery, at Miroir Noir's website. You are feeling like procastinating a bit more, take a look at FB Cecilist galleries, in my profile, or in Milos Koptak's. There are lots more there...

Miroir Noir's Cecilismus @ Hell Gallery Bcn

Al cap de dues setmanes, amn Miroir Noir obrim a Barcelona la Hell Gallery, amb una col·lecció cecilista més complerta. La inauguració el 20 de maig al carrer de la Cendra, 8. Radera el mercat de St Antoni.

Two weeks later we're opening the new Hell Gallery in Barcelona with a larger selection of the Cecilismus Collection. Opening is to be held May 20th from 19.00, at carrer de la Cendra, 8.

Miroir Noir's Cecilismus @ Konvent

Cecilismus és el darrer projecte de Miroir Noir, on recuperen la lleugeresa conceptual i el sentit de l’humor iconoclasta que sempre els ha caracteritzat com a grup.
És obra de petit format, sobre paper, fresca i provocadora. Presenta per primer cop el ‘Mirall Negre’ desconstruït: Escalé i Koptak cavalcant lliures i junts, però aquest cop alhora separats, jugant amb Velázquez, Rubens, Tièpolo, Goya i tots els clàssics del Prado i el Louvre.
A mitjans de 2015, tot repassant treballs individuals recents, Koptak i Escalé es van descobrir desenes de làmines de llibres d’art clàssic que cadascú repintava en solitari, i de les que cadascú n’extreia noves escenes, personatges o faunes mitològiques. Es descobria que cap d’ells havia deixat la tècnica que havia fet que comencessin a col·laborar fa nou anys, i que junts havien anat abandonant per passar-se a la pura pintura sobre llenç a quatre mans.
 Aquest descobriment els va causar certa commoció, i ja que una col·laboració tan llarga només és possible des de l’admiració mútua, en veure aquestes col·leccions recents cada un va recordar l’origen i el perquè de l’existència de Miroir Noir. La quantitat i qualitat del material va deixar clar que per primera vegada Miroir Noir podia trencar una de les seves regles d’or, i concebre una exposició en la qual es mostressin els universos gràfics de Koptak i d’Escalé per separat.
 Un luxe que presenten en primícia mundial al Konvent, abans de les properes exposicions previstes a Barcelona, Itàlia, Txèquia i Eslovàquia aquest any i el vinent.

 *Cecilisme o Cecilismus, inspirat per Cecilia Giménez, la restauradora de l’Ecce Homo del Santuari de Misericòrdia de Borja (Saragossa), és el neo-estil aragonès de renovació o correcció plàstica, aplicat amb mans maldestres i ment lleu sobre obres antigues més o menys valuoses i deteriorades. Sol ser un exercici voluntarista, molts cops risible, i sempre acomès amb ingenuïtat i desconeixement de les tècniques acadèmiques i dels procediments essencials de restauració.
 


Cecilism Project is Miroir Noir's new exhibiting project - recapturing that sense of conceptual lightness and iconoclastic humour that always characterized the group. Work on paper, fresh and provocative - for the first time a de-constructed Miroir Noir: Escalé and Koptak side by side riding in freedom! 
Cecilismus the Aragonese neostyle of artistic adjustment or correction, applied with clumsy hands and mild minds over works of the Old Masters. An essential part of Cecilism is to amend the damages, while concealing updating efforts, and usually ending up in a simple correction.

(see: https://www.youtube.com/watch?v=pj-eTk1ZlD8)

28.4.16

‘Algunes Possibles Giocondas’ @ Konvent


Aprofitant que també es presenta Cecilismus de Miroir Noir al Konvent, i que va de reinventar, o més aviat rebentar els clàssics-clàssics, els del Prado i del Louvre, aprofitaré per portar-hi unes quantes Giocondes que tinc guardades, i que per fi he trobat l’excusa ideal per presentar-les en públic.  
Les tinc des d'una encesa que vaig tenir fa anys que me'n va fer pintar moltes i molt seguides, en un intent ingenu de desxifrar el misteri del quadre més famós del món.  
El gros de la col·lecció havia quedat al magatzem, i només dues de les que venen al Konvent s’han exposat algun cop (a la Galeria Strychnin de Berlin en una col·lectiva temàtica de Mona Lises, amb Mark Ryden i d’altres pintors americans). 
La Gioconda més que un clàssic és una icona. Com bé sabia Andy Wharol, a les icones t’hi pots recolzar tranquil·lament, perquè elles soles ja posen a tothom a lloc. Com el Konvent, clar. Aquí, podeu anar a una galeria del FB amb les Mona Lises que aniran a Berga.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.934806663283305.1073741831.106750909422222&type=3

As we're also featuring Miroir Noir's Cecilismus in Konvent, and as the spirit is reinventing, or rather busting the classics-classics, those in Louvre or the Prado, I'll take a few Giocondes that I have saved, after I've finally found the perfect excuse to present them in public. I still got from a power-up that I had years ago, when I did paint obsesively many of them, in a very naïve attempt to decipher the mystery of the world's most famous painting. Those Giocondas in Konvent have not been shown ever, except for two of them that were at Strychnin Gallery Berlin in a Mona Lisa themed group-show, with Mark Ryden and other American painters.
Here you can take a look at them in a Gioconda Project Gallery