2.9.17

Octobre en France!!!

CAT (Comunicat de premsa)
Exposicions del 10 artistes seguint un recorregut a peu pel centre del poble.
Al voltant del tema "La part oculta del real", et faran descobrir la riquesa de la seva oferta artística a través de diferents tècniques (pintura, collage, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo interactiu, dibuix, disseny gràfic).
Els artistes que s'han seleccionat per a aquesta primera edició ens enfronten, cada un a la seva manera, a la seva percepció de la realitat.
Alguns ens ofereixen una visió reconfortant, fins i tot familiar, altres ens arrosseguen fins més enllà del visible i ens conviden a un viatge que desdibuixa les referències habituals i pertorba la mirada.
Creadors de móns, busquen, mitjançant visions multiformes, penetrar en aquesta realitat descompensada. Ens porten a un món increïble, impossible i tot i així  real.
Ens mostren l'invers del mirall i ens conviden a compartir el que s'hi amaga: "La part oculta del real".
Amb Darkimey, Rai Escalé, Tarik Essalhi, Matthieu Fappani, Sarah Malan, Véronique Matteudi, Nana Tonnellier, Géraldine Villemain, Juliette Virlet, Anzu Wicks.

LINK: Artistes de la biennale populaire d'arts visuels
ENG (Press release)

17.8.17

2017 fins ara (3). Morts a Barcelona.


Estem bé
Estamos bien.
We're ok.

El desenllaç de les nostres mudances no pensava detallar-lo aquí, però ha acabat sent tan simbòlic que fa por, i encara rumio la coincidència i com hauria d'arxivar-la,. Millor no gosar interpretar-la.
Avui hem estat a Barcelona. Avui per fi firmàvem la venda de la casa a un Notari a Diagonal i Rambla Catalunya. Una cerimònia horrible, però molt menys que quan ets a l'altra banda de la taula.
Fi de trajecte. Últim entrebanc fàcil quan sents el mànec de la paella ben agafat. Mantenir el tipu un parell d'hores, cash it out i feliços cap al tros. Sospirar fort i no celebrar-ho gaire, però sentint clars la felicitat i l'alleujament. Gutbai La Caixa i les seves mesquineses amb els hipotecats i els autònoms.

Sortint hem fet un mos al Bauma, ja tard, que'ns ha semblat el millor lloc-casa proper per celebrar-hi l'adéu sense aspavientus la K i jo. I acomiadar tota una vida a Barna amb una cerimònia íntima, improvisada i modesta. Just una canya i una hamburguesa a la terrassa. I després sortir silenciosament per la porteta falsa, un dijous d'agost, en cotxe, cap a Bellavista, per la Diagonal, com sempre, però ja com ex-residents.

Mitja hora abans de l'atemptat passàvem el peatge de Martorell.
De veritat que no ens calia la mascletà final, cabrons fanàticsdemerda.

23.7.17

2017 fins ara (2). Adéu Barcelona. L'expulsió del temple.

Sobre l'expulsió silenciosa dels artistes de la ciutat superdemanada també està bé parlar-ne.
A Barcelona s'ha acabat tenir un taller i un lloc on viure.
I només un un lloc on viure, aviat.
I així, la diàspora silenciosa d'artistes continua. I la de barcelonins en general, és clar.

Que d'en sec tothom (del món, no et pensis) vulgui que t'apartis una mica més per plantar-hi un altre parasol, diuen que no és culpa de ningú. Que és llei de vida i que llei d'oferta i demanda man(d)a.

Al sud hi falta gent.
En l'òrbita de les reflexions que feia fa poc sobre la dolçor de la 'soledat entre molts' i l'evolució de la pròpia 'presència social', aquest any hem confirmat el camí que vem començar amb la Katy, la meva companya de vida, anant-nos-en a viure a comarques.
Després de vora tres anys ja fora, comprovant-ne els avantatges, hem cremat les naus i ens hem venut la casa de Barcelona. Ja està fet i ja som fora, i per sempre, sembla.