ITCH, Sarasota, FL

Em va fer una entrevista un estudiant-enterpreneur americà, per fer un prototip de revista d'art. 

Amb artistes 'foscos', ja hi tornem a ser. El nano és llest, però, i ha barrejat l'entrevista amb coses que s'ha inventat, i li ha donat un aire marlouesc i canalla que m'ha fet gràcia. M'ha recordat aquella naïfitat dels anys 80

Té moments i moments, però en té algun de graciós, i diu algunes veritats. Penjo la portada i un exemple de pàgina interior, i l'enllaç del PDF per si us fa gràcia fer-hi un cop d'ull.

Veure document a Google drive

Delicartessen group show @ Bcn

Molt content de participar al DelicARTessen '19, a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. 

Fa anys que és la millor col·lectiva de Nadal, i per fi m'hi han convidat...També és cert que jo no en sóc gaire, d'aquestes munions dil·luides, i aquest any ha vingut bé, després de totes les anulacions.

Ahir 23 de novembre es va inaugurar, i dura fins al 9 de gener.

 

PS Des'21: Després de l'eufòria inicial en aquest post, va resultar que no ens vem entendre tant amb l'Ester, i que l'any passat va ser primer i darrer cop. D'ars longa vita brevis al Llullià Ars brevis :)) I ara ja puc dir quan incòmode és que l'edició vagi decalada un any amb l'any natural.

 

 

Some new work

He tornat a fer servir els olis. Feia des dels anys noranta que no en gastava. I ja estava fart del punt aquest mort dels acrílics. Que van molt bé per fer segons quin tipus de pintura, però que mai saps exactament on ets, ni de to, ni de color ni de contrastos.

Aquests dies he tingut temps per penjar algunes galeries noves a la web amb la feina dels dos últims anys. 

Hi presento una serie de retrats, que no són gaire més que experiments, que he fet intentant disfrutar la nova coloritat i cremositats de l'oli.

He estat fent versions de clàssics, com aquesta 'Òrfena al cementiri' de Delacroix, i tot d'altres sèries més personals, que ja aniré penjant.

ENG 

I have gone back to oil painting. What a sexy pleasure I had forgotten.

After maybe 15 or more years on acryl and dry techniques, I was a bit tired of the faded colors, difficult tone control and intensity limitations. Although yes, acrylic is so much cheap and easy for the uncareful or expressive painting.

And yes, if applied in 'that' masterly way, using A grade brands, and always after varnishing can look very fine.

Same with Windows, does the job, but the 'something feel' is shittier, overall.
I've been updating my web, and there are a few new albums where I present some experiments and studies done with the new medium and the maximum playfulness that I was capable.

New studio at last. The steps.

Ha sigut tot un procés, des que vam decidir tancar la Eat Meat i sortir a viure fora de Barcelona. Va voler dir també tancar casa i tallers a Gràcia. i buscar casa: lluny però a prop, prou gran per tenir-hi els tallers però assumible, antiga però que no s'hagués de refer... un lloc on viure i treballar en pau els propers anys. 

L'hem trobada, una casa fantàstica, i molt amable, a l'Alt Camp, una comarca que apenes coneixíem i que ens ha robat el cor, i una gent i un clima molt vivibles.

Us penjo les fotos el procés de condicionament de les golfes, que ha sigut una de les parts més laborioses però més satisfactòries un cop a passat de colomar i traster a estudi de luxe.

(ENG below)

 

It has been a long way since we decided to shut down the Eat Meat Gallery and go living outside Barcelona in mid 2014. Six years from now!!! It meant we also closed house and workshops in barrio de Gràcia. Rented a small house in a micro-village until we found a fantastic house in the Tarragona inlands. I'd like to share some pictures of the attic renovation process pigeon house and storage room to luxury studio, which has been hard at times but most satisfying.

 

 

 

 

 

Veniu a visitar que jo no em mouré gaire :)

From destroy to heaven in two years. Oh yeah.

2020 i tots els miralls trencats

I anàvem tan tranquils, gas a fons, tirant confeti i saltant-nos els cedalpasos. Fins que s'ha clavat el motor. El gran motor. 

I ens preguntem ingènuament: com pot ser que una bestioleta ho hagi regirat tot? I ho preguntem per preguntar, tement que la bestioleta sigui bestiolassa i el virus sigui gegant, i potser, només potser, en el fons només siguem nosaltres, encara cecs, i el món impossible en el que veníem a tota metxa i que era una merda que potser no cal voler recuperar?

De moment veiem saltar les alarmes, i tants no sabem què menjarem demà o d'aquí a uns dies o mesos. Mentrestant salten els ploms als caparrons de la gent, els veiem fondre's un rere l'altre, i els que no veiem però intuïm, i l propi fent pampallugues a estones, més fràgils que no ens pensàvem, i ja  veníem esquerdats.

Ja veurem si/com s'acaba la broma, o quant triguem a acostumar-nos-hi. I un cop passada la riuada veurem què ha quedat dret. Si passa. I si queda res.

I ja hem passat el primer estiu en mascareta.

Aquest meshup cutre de '1984' i '28 days later' no té cap gràcia.//

ESP

Íbamos tan tranquilos, gas a fondo, tirando confeti y saltándonos los cedaelpaso. Hasta que se ha clavado el motor. 

Saltan las alarmas, y muchos no sabemos qué comeremos,  y vemos saltar los plomos en las cabezas de la gente, los vemos derretirse uno tras otro, sobrecargados de pánico. Y el nuestro nos avisa que no nos confiemos.
Veremos cómo termina la broma, o cuánto tiempo tardamos en acostumbrarnos a esta mierda K-Dickiana. Y una vez que el diluvio haya pasado veremos qué ha quedado en pie.

Este meshup de '1984' y '28 days later' demomento no tiene ninguna gracia.

MRB II Miroir Noir solo show @ Martin (SVK)

El 30 de gener s'inaugura una adaptació de l'expo MRB (la de l'homenatge a M.A.Bazovsky que vem fer al 2018 al museu de Trencin) a la galería de la regió de Turiec, nord d'Eslovàquia, a la ciutat de Martin. Que fins al comunisme era St.Martin, prò li van escurçar...
En un altre bonic palau. 

Aquesta va resultar ser la darrera expo abans del Covid, tota la resta de programa de 2020 es va suspendre...

January 30th we're opening an adaptation of the MRB show n the gallery of the Turiec region of northern Slovakia, in the city of Martin (the one on M.A. Bazovsky drawings that we had in 2018 in the Trencin Museum).
Before  communism was called St. Martin, but they shortened it...