15.6.20

2020 i tots els miralls trencats

I anàvem tan tranquils, gas a fons, tirant confeti i saltant-nos els cedalpasos. Fins que s'ha clavat el motor. El gran motor. 

I ens preguntem ingènuament: com pot ser que una bestioleta ho hagi regirat tot? I ho preguntem per preguntar, tement que la bestioleta sigui bestiolassa i el virus sigui gegant, i potser, només potser, en el fons només siguem nosaltres, encara cecs, i el món impossible en el que veníem a tota metxa i que era una merda que potser no cal voler recuperar?

De moment veiem saltar les alarmes, i tants no sabem què menjarem demà o d'aquí a uns dies o mesos. Mentrestant salten els ploms als caparrons de la gent, els veiem fondre's un rere l'altre, i els que no veiem però intuïm, i l propi fent pampallugues a estones, més fràgils que no ens pensàvem, i ja  veníem esquerdats.

Ja veurem si/com s'acaba la broma, o quant triguem a acostumar-nos-hi. I un cop passada la riuada veurem què ha quedat dret. Si passa. I si queda res.

I ja hem passat el primer estiu en mascareta.

Aquest meshup cutre de '1984' i '28 days later' no té cap gràcia.//

ESP

Íbamos tan tranquilos, gas a fondo, tirando confeti y saltándonos los cedaelpaso. Hasta que se ha clavado el motor. 

Saltan las alarmas, y muchos no sabemos
qué comeremos,  y vemos saltar los plomos en las cabezas de la gente, los vemos derretirse uno tras otro, sobrecargados de pánico. Y el nuestro nos avisa que no nos confiemos.
Veremos cómo termina la broma, o cuánto tiempo tardamos en acostumbrarnos a esta mierda K-Dickiana. Y una vez que el diluvio haya pasado veremos qué ha quedado en pie.

Este meshup de '1984' y '28 days later' demomento no tiene ninguna gracia.