Fa uns dies es va instal·lar a la botiga @santaeulalia1843 del Passeig de Gràcia de Barcelona l'aparador de primavera que hem estat preparant amb les estupendes de @lefreak.biz , que sempre són un luxe meticulós i amatent. . Suposo que ja l'@americascup
treu el nas, la idea era convertir els quatre aparadors en cobertes de
vaixell navegant davant Barcelona com si fossin Golondines de luxe. . Així que s'havia de fer un perfil de Barcelona, #barcelona_skyline
, amb totes les icones espaiades i distribuïdes. És el que em va costar
més, aconseguir la continuïtat espacial de costa, ciutat i muntanyes. Després,
procurar que la gràfica fos expressiva, gargots, casi apunts en gran,
on tot fos reconeixible però sense gaires detalls, feta amb línia blanca
sobre uns cels i mars de dia radiant. Tan radiant ha quedat que es veuen des de la banda de @lapedrera_barcelona 🤓 . Fet amb materials de @barnaart_ els fons a l'oli, i @montanagallerybarcelona els retoladors Grog Cutter, que els cito perquè gràcies, però que no són espònsors eh.
The corruptions and violence in Rai Escalé’s dark paintings may be personal, but also come from the collective subconscious shared by each human being. His horrific art alternates between shocking and disturbing, but remains deeply insightful and may stimulate the journey of self-discovery of the viewer. The hidden meanings behind Escalé’s images aren't necessarily learned, but may stem from the unconscious. Making statements on the freakishness of consumerism and beauty culture, Rai Escalé has managed to pursue the nature of phantasmagorical human alternations, and evoke some of the discomfort one has when facing others. You could say, his obtrusive work has undone and decoded the ferocity of Bacon.
