Els últims mesos, amb els Miroir Noir, i després de divertir-nos i afluixar-nos una mica, els dos anys passats, treballant en les darreres sèries de paisatges, hem començat una sèrie de nus.
Un altre cop a nedar per les formes de cos humà. Plaer i dolor assegurats pel pintor.
Vam pintar-les en paper d'aiguafort gruixut, ben mullable, un material amb el que no solem treballar. El paper és tan expressiu i pintant-hi dóna sensacions tan diferentes que la tela. Com a mínim per nosaltres, la tela és un camp de batalla on ens enfrontem amb centenars de capes i assajos superposats. Quan burxes damunt el paper, has d'estar molt més atent a les primeres etapes d'expressivitat, i ser més segur i reflexiu amb la pinzellada, amb el gest o la taca. Fins i tot el rentat, que és una de les nostres maneres de resoldre algunes situacions pictòriques límit, es resol d'una manera tant diferent.
Ha sigut un exercici a bastament zen, molt agraït després dels jecs d'hòsties que ens hem fomut pintant junts i exaltats durant aquests deu anys.
ESP
Con Miroir Noir, después de divertirnos y aflojarnos un poco trabajando en las últimas series de paisajes, hemos empezado una serie de desnudos. Otra vez a nadar por las formas de cuerpo humano. Placer y dolor asegurados para el pintor.
Las pintamos en papel de aguafuerte,bien gordo, bien mojable, un material con el que no solemos trabajar. El papel es tan expresivo y da sensaciones tan diferentes de la tela. Como mínimo para nosotros, la tela es un campo de batalla donde nos enfrentamos con centenares de capas y inacabables ensayos superpuestos. Cuando nadas encima el papel, tienes que estar mucho más atento a la expresividad de los primeros trazos, y procurar ser más seguro con la pincelada, o con el gesto, o hasta con la mancha. Incluso el lavado, que es una de nuestras maneras de resolver algunas situaciones pictóricas límite, resulta tan de otra manera. Un ejercicio zen, después de las hondonadas de hostias que nos hemos repartido pintando juntos (y exaltados) durante estos diez años.
ENG
After our relaxing time at the 'Nocturno' and 'Flores ex parte' series, we've started a series of fresh nudes. It was painted on luxury etching paper, a material we usually don't work with. Paper is a so expressive and different sensation than canvases can ever be. At least for us, canvas is a never ending battle of hundreds of layers and essays. When on paper, one must be much more attentive to the first stages of expressivity, and be more sure on the brushstrokes. Quite a zen exercise after the battles we've had on canvas. On a side note, thanks to the great slovak illustrator Mme. ?itecova. She gave us a full 100's pack of them as she decided she wouldn't be using them.
