Adéu 2021 i encara collint vidrets

Rellegeixo el post '2020 i tots els miralls trencats' del juny passat i constato, que el 2021 que ara acaba ha sigut també horrible. D'una altra manera, perquè de no saber ni què estava passant, confinats a casa, hem passat a poder enfrontar més moments difícils amb algunes lliçons apreses de l'any passat i a recuperar una certa mobilitat, que hem administrat i assaborit com or. 

Però tot i l'alleugeriment que ha estat el vaccí a nivell pràctic, amb ell ens hem hagut d'empassar un gran gripau, molts dubtes i contradiccions, i punxar-nos-el, és clar,  i aprendre a tolerar els qui han resistit més en aquesta guerra perduda de l'objecció. Al final, és el capitalisme, espeternegant i buscant una darrera glopada d'aire, qui crea el problema i mira de resoldre'l. I si és convertint-se en autoritari, s'hi convertirà (més) sense vergonya ni escrúpols. Tot pel bé comú.

Tan orwellià tot que fa por, però com que els milions de morts i hospitalitzats en fan molta també, doncs patates. Ara, les pors, les lluites aplaçades, l'estratificació radical per capacitat econòmica i la simplificació dels debats i raonaments de tots plegats ens abocaran (aviat) a viure futurs funestos de confrontació i extremisme. I menats per ninots manats per ens despietats sense cara ni adreça. Cada cop més Blade Runner o Robo Cop, però filmats per Almodóvar.

Un altre dia parlarem de la cultura i la vida dels artistes en temps de negror.

While rereading my last June's post '2020 and all the broken mirrors' I ascertain that 2021, finally has also been horrible. In a milder way, as from not even knowing what was going on, confined, we have been able to face new difficult times with some lessons learned last year. We have also regained some mobility, which we have managed and savored like gold.

However, despite the relief that the vaccine has been on a practical level, with the puncture we've had to swallow a big toad, many doubts and contradictions, and learn to tolerate those who have resisted more in this lost war of objection. It is capitalism, cracking down and looking for one last breath of air that creates the problem and tries to solve it. However. And if it is becoming authoritarian, it will do, shamelessly and unscrupulously. All for the common good.

It's all so Orwellian and scary, but as millions of dead and hospitalized are too, so potatoes. Now the fears, the postponed struggles, the radical stratification by economic capacity and the simplification of debates and thoughts will lead us (soon) to future disasters brought by confrontation and extremism. And led by dolls managed by ruthless entities with no face or direction. More and more like in Blade Runner or Robo-Cop, but filmed by Almodóvar.

Another day we will discuss the culture and the life of artists in times of blackness.