Torno aquests dies d'estar tres setmanes a Bratislava. Feia dos anys que no treballàvem junts amb Miroir Noir, i tot i que abans del viatge havíem preparat altres temes per pintar, no vam ser capaços de cenyir-nos als plans previs. Aquests dies de març i abril de 2022, allà el sentiment de perill i d'injustícia se sentia molt més a prop.
I acaba sent cert que les guerres més properes es senten com pròpies i que la distància física les va convertint en menys importants i al final les difumina fins fer-les transparents, quan ja ni el nom del lloc ens diu res. Però aquesta estava al pati de casa.
De manera que per entrar en calor cadascú va agafar el seu carbonet i vam estar dibuixant unes sèries de refugiats, just amb les fotos que anàvem trobant al mòbil. Aquestes són les que vaig fer jo, que les fèiem per separat.
Un cop asserenats, o entrats en calor, vam estar pintant uns Putins, per treure'ns el mal cos i fer una mica de vudú. Clique al Putin i us redirigirà cap a una galeria on hi ha tots els retrats (aquest mateix link).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada