Biennale Populaire d'Arts Visuels FR

Vam anar amb la Katy a França, a la regió del Tarn (entre Toulouse i Carcassonne diguem) a primers d'Octubre, dos dies després del dia 3 i l'aturada general, i quatre després de l'1O i haver passat la nit al col·legi electoral i les 12 hores següents a peu dret. Plorant i rient com nens.
Així que vem agafar el cotxe cansats i amb tots els nervis a flor de pell.
Tot i no saber ni podríem sortir per carretera, vem carregar quadros i maletes i vem anar-hi pel Túnel del Cadí. Una matxada. Va ser una bona decisió anar-se'n a passar cinc dies a un festival artístic de poble.

Ens van allotjar al molí de l'Elianne i el Philippe, a Soual. Un luxe.

El dijous mateix vem muntar, a la Casa de les Associacions. Conceptes i edificis que sorprenen en un poble tan petit... Ens hi van posar un lluitador mexicà a la porta, per senyalitzar-nos i protegir-nos. En el meu cas era una instal·lació clàssica de galeria, tota neta.

Divendres va haver-hi inauguració a l'Ajuntament, i es van obrir tots els espais per les primeres visites. Em va fer gràcia que hi hagués un altre recinte amb una estètica tan semblant al convent...

Octobre en France!!!

CAT (Comunicat de premsa)

Exposicions del 10 artistes seguint un recorregut a peu pel centre del poble.

Al voltant del tema "La part oculta del real", et faran descobrir la riquesa de la seva oferta artística a través de diferents tècniques (pintura, collage, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo interactiu, dibuix, disseny gràfic).

Els artistes que s'han seleccionat per a aquesta primera edició ens enfronten, cada un a la seva manera, a la seva percepció de la realitat.

Alguns ens ofereixen una visió reconfortant, fins i tot familiar, altres ens arrosseguen fins més enllà del visible i ens conviden a un viatge que desdibuixa les referències habituals i pertorba la mirada.

Creadors de móns, busquen, mitjançant visions multiformes, penetrar en aquesta realitat descompensada. Ens porten a un món increïble, impossible i tot i així  real.

Ens mostren l'invers del mirall i ens conviden a compartir el que s'hi amaga: "La part oculta del real".
Amb Darkimey, Rai Escalé, Tarik Essalhi, Matthieu Fappani, Sarah Malan, Véronique Matteudi, Nana Tonnellier, Géraldine Villemain, Juliette Virlet, Anzu Wicks.

LINK: Artistes de la biennale populaire d'arts visuels

ENG (Press release)

2017 fins ara (3). Morts a Barcelona.

Estem bé
Estamos bien.
We're ok.

El desenllaç de les nostres mudances no pensava detallar-lo aquí, però ha acabat sent tan simbòlic que fa por, i encara rumio la coincidència i com hauria d'arxivar-la,. Millor no gosar interpretar-la.
Avui hem estat a Barcelona. Avui per fi firmàvem la venda de la casa a un Notari a Diagonal i Rambla Catalunya. Una cerimònia horrible, però molt menys que quan ets a l'altra banda de la taula.
Fi de trajecte. Últim entrebanc fàcil quan sents el mànec de la paella ben agafat. Mantenir el tipu un parell d'hores, cash it out i feliços cap al tros. Sospirar fort i no celebrar-ho gaire, però sentint clars la felicitat i l'alleujament. Gutbai La Caixa i les seves mesquineses amb els hipotecats i els autònoms.

Sortint hem fet un mos al Bauma, ja tard, que'ns ha semblat el millor lloc-casa proper per celebrar-hi l'adéu sense aspavientus la K i jo. I acomiadar tota una vida a Barna amb una cerimònia íntima, improvisada i modesta. Just una canya i una hamburguesa a la terrassa. I després sortir silenciosament per la porteta falsa, un dijous d'agost, en cotxe, cap a Bellavista, per la Diagonal, com sempre, però ja com ex-residents.

Mitja hora abans de l'atemptat passàvem el peatge de Martorell.
De veritat que no ens calia la mascletà final, cabrons fanàticsdemerda.