2017 fins ara (3). Morts a Barcelona.

Estem bé
Estamos bien.
We're ok.

El desenllaç de les nostres mudances no pensava detallar-lo aquí, però ha acabat sent tan simbòlic que fa por, i encara rumio la coincidència i com hauria d'arxivar-la,. Millor no gosar interpretar-la.
Avui hem estat a Barcelona. Avui per fi firmàvem la venda de la casa a un Notari a Diagonal i Rambla Catalunya. Una cerimònia horrible, però molt menys que quan ets a l'altra banda de la taula.
Fi de trajecte. Últim entrebanc fàcil quan sents el mànec de la paella ben agafat. Mantenir el tipu un parell d'hores, cash it out i feliços cap al tros. Sospirar fort i no celebrar-ho gaire, però sentint clars la felicitat i l'alleujament. Gutbai La Caixa i les seves mesquineses amb els hipotecats i els autònoms.

Sortint hem fet un mos al Bauma, ja tard, que'ns ha semblat el millor lloc-casa proper per celebrar-hi l'adéu sense aspavientus la K i jo. I acomiadar tota una vida a Barna amb una cerimònia íntima, improvisada i modesta. Just una canya i una hamburguesa a la terrassa. I després sortir silenciosament per la porteta falsa, un dijous d'agost, en cotxe, cap a Bellavista, per la Diagonal, com sempre, però ja com ex-residents.

Mitja hora abans de l'atemptat passàvem el peatge de Martorell.
De veritat que no ens calia la mascletà final, cabrons fanàticsdemerda.

2017 fins ara (2). Adéu Barcelona. L'expulsió del temple.

Sobre l'expulsió silenciosa dels artistes de la ciutat superdemanada també està bé parlar-ne.
A Barcelona s'ha acabat tenir un taller i un lloc on viure.
I només un un lloc on viure, aviat.
I així, la diàspora silenciosa d'artistes continua. I la de barcelonins en general, és clar.

Que d'en sec tothom (del món, no et pensis) vulgui que t'apartis una mica més per plantar-hi un altre parasol, diuen que no és culpa de ningú. Que és llei de vida i que llei d'oferta i demanda man(d)a.

Al sud hi falta gent.
En l'òrbita de les reflexions que feia fa poc sobre la dolçor de la 'soledat entre molts' i l'evolució de la pròpia 'presència social', aquest any hem confirmat el camí que vem començar amb la Katy, la meva companya de vida, anant-nos-en a viure a comarques.
Després de vora tres anys ja fora, comprovant-ne els avantatges, hem cremat les naus i ens hem venut la casa de Barcelona. Ja està fet i ja som fora, i per sempre, sembla.

Heliumcowboy Group Show @ Hamburg

CAT
La setmana que ve s'inaugura a Hamburg una colectiva monstre, pel 15è aniversari de la galeria Heliumcowboy Artspace. Hi serem el Milos Koptak, Miroir Noir i jo mateix@. Estarem entre grans artistes americans i europeus :)). De fet ja vem participar a la col·lectiva del 5è aniversari, fa 10 anys, poc després d'haver fet les primeres peces junts. Hi posarem peces de la col·lecció de Cecilisme, que sempre queden i es venen bé.
I una petita núvia de Miroir Noir. 

'Mr. Chardin as a monkey', M.K.
'Hipomenes and Atalanta as a Dwarf Trans Centaur' with Guido Reni, R.E.
CAST
 La semana que viene se inaugura en Hamburgo una colectiva monstruo, para celebrar el 15º aniversario de la galería Heliumcowboy Artspace. Estaremos Milos Koptak, Miroir Noir y yo mism@, entre grandes artistas americanos y europeos :)). De hecho ya participamos en la colectiva del 5º aniversario, hace 10 años, al poco de haber hecho las primeras piezas juntos con Milos. Pondremos piezas de la colección de Cecilismo, que siempre quedan y se venden bien. 
ENG 
Next week opens a monster group show in Hamburg, it's Heliumcowboy Artspace 15th anniversary. We will be be showing one piece each: Milos Koptak, Miroir Noir and myself. We'll be among great American and European artists, some of them good friends too :)). In fact, we already took part in the 5th anniversary group show, 10 years ago, shortly after having started our collaboration with Milos. We will show pieces of the Cecilismus collection, always appealing for the newcomers.

Vampyr Nevesta, M.N.